Pop Art del 68

Blog dedicat al Pop Art del 1968, any de màxima expansió del moviment artístic. Inicialment ens vam dividir les parts de la següent manera: Ferran Medina: Origen, característiques del moviment artístic. Clàudia Merino: Artistes pop art. Patricia Pereira: pop art a l'actualitat. Tot i així, podreu veure que tots hem tractat els tres temes.

25 de maig 2006

Què és "Pop Art"?

Pop Art és un moviment que subratlla el valor iconogràfic de la societat del consum. Com el seu propi nom indica "Art Popular", pren del poble i la societat els interessos i la temàtica. Els objectes industrials, els cartells i les imatges són els elements més utilitzats en aquest estil.
És un art eminentment ciutadà, nascut a les grans ciutats urbanitzades i completament llunyà de la naturalesa. Utilitza les imatges conegudes amb un sentit diferent per aconseguir una postura estètica o arribar a una postura crítica de la societat de consum.
En el Pop Art la bellesa és susceptible de ser trobada en qualsevol objecte de consum. S'accepten des dels materials nobles fins els plàstics, papers, cartrons, llaunes i ampolles per crear noves obres d'aquest moviment, el Pop Art.

Ferran Medina

Origen del Pop Art

El Pop Art va sorgir al USA i a Anglaterra al voltant de l’any 1955 i es va convertir en l’estil característic dels anys seixanta.
El terme “Pop Art” (abreviació de “popular art”) va ser utilitzat per primera vegada l’any 1954 pel crític Lawrence Alloway per denominar l’art popular que estava creant la publicitat, el disseny industrial, el cartelisme i les revistes il·lustrades.
El Pop Art sorgeix com a reacció contra l’expressionisme abstracte tan allunyat de la realitat i de la comprensió del públic. Els inicis del pop, especialment el nord-americà, també es coneix com “neodadaïsme”, per estar molt influenciats per les obres de Duchamp i Schwitters. A Europa, una tendència relacionada amb el pop nord-americà rep el nom de “nouveau réalism”.


Ferran Medina

24 de maig 2006

Moviment i/o Cultura Pop avui

Ja han passat vàries dècades del moviment artístic, però com què entenem avui en dia per moviment pop , per cultura pop? Avui en dia, allò “pop” no guarda cap relació amb allò popular, dit en el sentit de pertanyent al poble. Allò “pop” és una tendència que s’inscriu en la mercantilització extrema, en el consum, en la moda. Són mercaderies per ser consumides pel poble, mercaderies de signe cultural, però que ja no guarden cap relació amb l’expressió artística.
Sent mercaderies per vendre, el seu principal productor és Estats Units, la principal potència mundial. Una de les majors exportacions dels Estats Units, juntament amb l’agricultura, els productes farmacèutics, les armes... la constitueix justament la cultura popular, estesa com mercaderies “pop”.


Ferran Medina

El Pop Art en el món de la massa, la publicitat i el consum

L’art popular es va relacionar directament amb la massa i el consum propis de cada societat. Per això el pop va elaborar una tècnica propera a la publicitat. Així, les temàtiques no van ser arbitràries, la seva elecció estava condicionada pels símbols presents en els mitjans de comunicació.
Un dels símbols més usuals va ser el de l’status de la personalitat i de la posició social, cotxes, aliments, vivendes i confort domèstic treballat pels pintors més referents del Pop Art.
També va ser freqüent la utilització de comercials. Aquests es referien a tots els mitjans de publicitat i propaganda dels productes que podien elevar l’status social. La Sopa Campbell’s de Warhol va ser l’obra més destacada en aquest cas.
Hem de parlar dels mites de masses que són els que van tenir una elevada evolució, degut a que l’individu de la societat de consum va acabar per atribuir a un personatge determinat la qualitat d’un mític heroi que depenia directament del boom publicitari del moment.


Ferran Medina

Artistes destacats del Pop Art nord-americà

Andy Warhol pretenia eliminar de l’obra d’art qualsevol traç o signe de manualitat. Moltes de les seves obres estan fetes a partir de fotografies projectades sobre el llenç.
Roy Lichtenstein va ser un dels precursors del Pop Art a USA. Utilitzava els seus motius de les revistes de caricatures. Aquestes les ampliava a enormes dimensions i deixava l’efecte producte del procés d’impressió.
Jim Dine, en canvi, va combinar objectes reals amb fons pintats. Mentre que Claes Oldenburg va fabricar objectes de la vida quotidiana en mides gegants que va instal·lar en espais a l’aire lliure. Per la seva part, Robert Indiana va pintar ròtuls gegantescos que cridaven l’atenció. La veritat és que el Pop Art nord-americà va ser molt ric en artistes però tots diferents entre si.
A part d’aquests també hi havia Jasper Johns, Robert Rauschenberg, James Rosenquist, Tom Wesselman, Alex Katz, John Chamberlain i Larry Rivers.


Ferran Medina

19 de maig 2006

Característiques del Pop Art

Característiques del Pop Art

- Rebuig de l’expressionisme abstracte i intent de tornar a posar l’art en contacte amb el món i la realitat objectual.
- Llenguatge figuratiu i realista referit als costums, idees i aparences del món contemporani.
- Temàtica extreta del medi ambient urbà de les grans ciutats, dels seus aspectes socials i culturals: còmics, revistes, diaris sensacionalistes, fotografies, anuncis publicitaris, cinema, ràdio, televisió, música, espectacles populars, elements de la societat de consum i del benestar /aliments enllaunats, neveres, cotxes, autopistes, gasolineres, etc.).
- Absència de plantejament crític: els temes són concebuts com simples “motius” que justifiquen el fet de la pintura.
- Tractament pictòric de forma no tradicional: encara que el llenguatge és figuratiu i representa objectes reals, no es concentra exclusivament en les seves qualitats formals sinó que combina aquestes amb les seves qualitats abstractes intrínseques gràcies l’ús d’imatges familiars i fàcilment reconeixibles.
- Representació de caràcter inexpressiu, preferentment frontal o repetitiva.
- Combinació de la pintura amb objectes reals integrats en la composició de l’obra (les combine paintings de Rauschemberg): flors de plàstic, ampolles, etc., en un nou plantejament dadaïsta en acord amb el nous temps (neodadaïsme).
- Preferència per les referències a “l’status” social, al fama, la violència i els desastres (Warhol), la sexualitat i l’erotisme (Wesselman, Ramos), els signes de la tecnologia industrial i la societat de consum (Rischa, Hamilton, etc.).
- Formes i figures a escala natural i ampliada (els grans formats de les imatges de “tebeo” de Lichtenstein).
- Iconografia estilitzant, principalment formes planes i volum esquemàtic.
- Colors purs, brillants i fluorescents, inspirats en els empleats de la indústria i els objectes de consum.


Ferran Medina

18 de maig 2006

El Pop Art i els seus exponents

Richard Hamilton, Eduardo Paolozzi, Andy Warhol, Roy Lichtenstein, James Rosenquist, etc. són els exponents del Pop Art, són artistes en tots els sentits. Artistes innovadors, sens dubtes, que es van valer d’imatges i temes agafats del món de la comunicació de masses i del seu impacte comercial. Van utilitzar tècniques innovadores, juxtaposició de diferents elements: cera, oli, pintura plàstica amb materials de desfet com fotografies, draps vells, collages, etc. Artistes que, com tants, es nodreixen i superen altres tendències artístiques anteriors amb un component no exempt d’ironia, de crítica fins i tot. Però artistes davant de tot. Per tant, l’Art Pop no deixa de ser un homenatge a la intel·ligència, a la creativitat.

Ferran Medina

Pop Art nord-americà

El Pop Art va arribar a USA l’any 1961 i es va posicionar amb molta més força que a qualsevol altre lloc. En aquella època, tot allò relacionat amb l’estil Pop s’assimilava amb alguna cosa purament nord-americana. A més també existia una certa competència entre allò americà i allò europeu. Els artistes mostraven el seu nacionalisme i ironitzaven sobre la cal·ligrafia, el gest característic dels expressionistes i la importància que tenia tot traç manual de l’obra.

Ferran Medina

17 de maig 2006

Biografia d'Andy Warhol


És considerat un dels artistes més influents en el panorama artístic de la segona meitat del segle XX.

Va néixer a Pittsburg (Pennsylvania) el 6 d’agost de 1928, en el si d’una família txeca. Va estudiar pintura i escultura durant quatre anys en el Carnegie Institute of Technology i després d’acabar la seva carrera, va instal.lar-se a Nova York, on va aconseguir ràpidament un gran èxit com a dissenyador i publicista. Els seus reportatges, anuncis, collage i il.lustracions van ser publicats en les revistes més famoses dels anys cinquanta.

Cap a 1960, Andy va decidir dedicar-se plenament a la pintura, on introdueix vinyetes i personatges de còmic ja utilitzats.
Les imatges en fotografia de les seves adorades estrelles de cine, Elizabeth Taylor, Elvis Presley o Marilyn Monroe, seran immortalitzades en les seves composicions.
Warhol va voler fer menció al consumisme nord-americà que regnava en els anys seixanta, seleccionant diversos elements i objectes utilitzats quotidianament per la classe mitjana, els va convertir en protagonistes de les seves obres.

A partir de 1963 s’endinsa en el món del cinema, arribant a filmar més de 500 pel.lícules, qualificades com ‘underground’, que sovint no tenien guió ni estructura. Alguns dels actors que hi van sortir van ser llançats cap a la fama.

Al 1965, Warhol abandona públicament la pintura per convertir-se en el manager d’un grup de música anomenat Velvet Underground.
Al 1968, Valérie Solanas, figurant d’una de les seves pel.lícules, el va disparar al pit de l’artista ferint-lo greument. Després d’una llarga recuperació, al 1969 funda la revista Interview, el contingut de la qual era el cine, tot i que després va acabar convertint-se en una crònica rosa.

A partir de 1974, en un estudi de Broadway desenvolupa la seva última etapa creativa, protagonitzada per símbols psicològics i polítics. La imatge augmentada del líder xinès Mao Zedong sobre pintures i dibuixos és reproduïda de forma constant així com també el símbol del dollar nord-americà, entre d’altres.
Durant la dècada dels anys 80, la seva carrera es va encaminar a la producció televisiva i va realitzar programes com Fashion, Andy Warhol’s TV i Andy Warhol’s Fifteen Minutes, tots ells sobre moda, música, cinema, cultura...
Warhol va culminar la seva carrera col.laborant en diferents projectes artístics fins a la seva mort, el dia 22 de febrer de 1987.

Claudia Merino.

16 de maig 2006

Obres més importants d'Andy Warhol














Mao Zedong Marylin Monroe














Uncle Sam James Dean















Sopa Campbell, l'obra segurament més coneguda de l'autor.






Mick Jagger



Superman

Claudia Merino.

Museu d'Andy Warhol

Museu dedicat al major exponent d'aquest moviment artístic.

El Museu té grans col.leccions permanents d'art i arxius d'un dels artistes més influents del segle XX, Andy Warhol. La col.lecció d'art inclou més de 4000 treballs en tot tipus de formats: dibuixos, pintures, fotografies, escultura i instal.lacions, així com 273 pel.lícules.
La col.lecció aporta una profunda instrospecció dins de cada període de la vida creativa de l'artista, que va des dels anys 40 fins als 80.
Està situat a Pennsylvania, EEUU, i a la pàgina web enllaçada hi trobem com arribar-hi, un calendari i fins i tot una botiga virtual on comprar productes amb un estil 'warhol' molt actual.

Clàudia Merino

Andy Warhol City

Fent voltes i voltes per la xarxa he un fet bastant curiós sobre el Pop Art i el seu màxim exponent: Andy Warhol.

La ciutat eslovaca de Medzilaborce està molt interessada en l'artista i ha decidit fer canvis a la ciutat seguint els models del Pop Art.

La ciutat té un museu dedicat a l'artista des de l'any 1991, fins i tot si algun dia feu turisme per allà podeu anar a una pensió dedicada també a l'artista.

Sembla que aquesta ciutat té un gran interés per l'artista i han decidit canviar algunes parts de la fisonomia de la ciutat seguint l'estil del Pop Art. D'entre les propostes fetes al projecte de municipalitat, hi ha convertir les parades d'autobús i les cruïlles seguint l'estil artístic.

A més, també volen instal·lar varis cartells gegants per orientar els turistes al museu de Warhol, fabricar alguns objectes inspirats en l'artista com per exemple corbates o gots amb obres de Warhol.

Es una informació bastant curiosa tenint en compte que el finançament d'aquest projecte prové del fons Phare de la Unió Europea i que Andy Warhol tot i ser d'un poble molt proper no va visitar en cap moment de la seva vida aquesta ciutat...



Patri Pereira

Anunci japonès amb Andy Warhol

Clàudia Merino.

15 de maig 2006

Roy Lichtenstein

Roy Lichtenstein inicia als 16 els seus estudis artístics a la Art’s Students League i es gradua al 1946 es gradua a la Universitat del Estat d’Ohio. Fins al 1951 es dedicarà a la docència en aquest centre universitari i en d’altres. Els seus primrers treballs estan determinats per l’expressionisme abstracte però al 1962 canvia el seu estil per a dotar la seva obra d’una nova definició. Aquest any exposarà a la galeria Castelli de Nova York I al 1963 les seves obres són prsentades per Elena Sonnabend a París, mostrant-se com una de les principals figures del pop art. Lichtenstein també es va interessar pels mitjans de comunicació, prenent les imatges de còmic com a punt de partida i reproduint obres mestres del passat.





Aloha

Tintín reading
Kiss


Allright


Clàudia M.

10 de maig 2006

Jasper Johns

Va néixer al 1930 a Georgia i va créixer a Carolina del Sur. Després de ser enviat a Japó amb l’exèrcit, va cursar estudis universitaris. Des de 1952 fins a 1958 va treballar en un llibreria de Nova York. Va realitzar exposicions conjuntes amb Roberto Rauschenberg. Al 1954 va pintar el seu primer quadre sobre la bandera. Va tenir la seva primera exposició individal al 1958 a Nueva Cork i a Venècia. El seu quadre Números Grisos va guanyar el premi internacional a la Bienal de Pittsburgh.
Al 1960 va començar a treballar amb litografies i un any després va fer el seu primer quadre de gran format. Al 1973 va conèixer a Samuel Beckett i des de llabors va realitzar exposicions individuals i retrospectives a ciutats com Nova York, París, Londres, Tokyo, etc.








Claudia Merino

08 de maig 2006

Robert Indiana: LOVE

Robert Indiana (EU, 1928) és un dels representants més coneguts del grup d'artistes de Pop Art nordamericans.
Alié a les tensions i en plena polèmica sobre la reforma de l'eix Prado-Recoletos proposada per l'Ajuntament de Madrid, el Paseo del Prado és des del passat 4 de maig un gran museu a l'aire lliure amb una gran exposició de l'escultura monumental del Pop Art carregada de missatges positius i amb un tema central: l'AMOR.

Obres com "Love", "Art", "Imperial Love", "Love Wall"i els 'ten numbers' 'ONE through ZERO' són uns quants exemples del que es pot veure al llarg del passeig. En aquestes escultures trobem alguns dels elements més representatius de la seva obra:paraules curtes (love, art)
i números, covertits en espectaculars instalacions.

Tant la seva obra i, m és concretament aquesta exposició han recorregut ja mig món. L'exposició, disponible fins el 15 de juliol passarà per altres ciutats espanyoles com Bilbao, Valencia i Lisboa.


Patri Pereira

05 de maig 2006

Pop Art britànic

A Anglaterra, el pop art comença en les discussions que mantenien a l’Institut d’Art Contemporani de Londres. Des de 1952 els crítics discutien sobre l’impacte tecnològic del moment i dels mitjans de comunicació de masses que estaven tenint a la societat. D’aquesta manera es van crear tres grans grups: cinema, arts populars i gràfiques.
Richard Hamilton va ser un dels més importants artistes ja que ell va crear el primer collage de Pop Art. Es va inspirar en les indústries de consum, l’oci, la publicitat i la història de l’art. Es pot dir que la seva obra és pop culte i altament intel·lectualitzat.
Un altre artista britànic destacat de l’era Pop va ser David Hockney, qui va prendre com a element fonamental el moviment modern i la combinació de fotografies, quadres abstractes i altres materials gràfics. També va formar part de la segona generació del Pop britànic al costat de Allen Jones.


Ferran Medina

David Hockney

David Hockney va néixer al Regne Unit al 1937. Pintor i gravador britànic. Exponent més destacat de la 2a generació del pop art anglès. Va començar la seva trajectòria molt influït per l’expressionisme de Bacon, amb una barreja de formes figuratives i abstractes plasmades mitjançant pinzellades gestuals, signes infantils i graffiti amb tocs d’humor.
A partir del 1960 s’instal.la als EEUU on cultiva una tècnica de la pintura, del grabat i sobretot la fotografia, configurant collages d’imatges preses amb una Polaroid.
Pel que fa a la temàtica de les seves obres, destaquen les sèries de Piscines.


Clàudia Merino.

27 d’abril 2006

Richard Hamilton

La seva obra està influida als anys 50 per Cezanne, cubisme i el futurisme. Es preocupa perl moviment i la perspectiva.
L’any 1952 és l’any clau per a la seva trajectòria artística. Comença a impartir classes i funda junt amb altres artistes, l’Independent Group, dins de l’Institut d’Art contemporani de Londres.
La seva obra més important és un collage titolat: Just what is it that makes today’s homes so different, so appealing? el qual es convertirà en el manifest de l’art pop britànic. En aquesta obra apareixen multitud d’elements de la cultura de masses nord-americans: una noia de revista, un culturista, una televisió, un logotip de ford, una portada d’historieta, una aspiradora, un cartell de cinema, un retrat d’un avantpassat centenari i un enorme chupa-chup amb la inscripció de ‘pop’.

Claudia Merino.

25 d’abril 2006

Marcel Duchamp

Marcel Duchamp és un artista més, inclós per alguns experts en art, en el moviment del Pop Art. La seva obra és molt variada i com ell mateix afirma: "esto que he hecho ni sé lo que es pero está lleno de significado". Tota la seva obra és una burla a l'espectador, que segons ell, està absent de significat i mèrit artístic. Alhora de voler encasillar-lo dins una corrent artística o altre resulta bastant complicat, ja que aquest home té una gran diversitat d'obres. Aquí podem veure un parell d'exemples de la seva part "més abstracte":





Com ja he dit, alguns experts en art asseguren que Duchamp està dins la corrent del Pop Art. L'artista es nega rotundament a aquesta assignació, des del meu punt de vista sí que és cert que tota la seva obra no es Pop Art, però sí una part:






Patri Pereira

20 d’abril 2006

Pop Art espanyol

A Espanya, el Pop s’estudia associat a la nova figuració sorgida arran de la crisi de l’informalisme. El més gran artista espanyol del Pop Art va ser Alfredo Alcaín, ja que va fer ús de les imatges populars creant composicions considerades buides. Però l’artista més espanyol més famós i conegut va ser Antonio de Felipe.
Eduardo Arroyo també va dur a terme peces d’aquest tipus basat en l’interès i crítica de l’entorn. Va utilitzar icones dels mitjans de comunicació de masses i de la història de la pintura, això sí, sempre rebutjant qualsevol estil ja establert.
També el Equipo Crónica format a València per Manolo Valdés i Rafael Solbes poden considerar-se de tendència pop per la seva utilització de còmics i d’imatges publicitàries i per la simplificació de les imatges i les composicions fotogràfiques.
Encara que en cada àrea on es va presentar el Pop Art va ser diferent, sempre es va mantenir en semblança al concepte basat en la cultura de masses i en tot allò comercial.


Ferran Medina

15 d’abril 2006

Artistes del Pop Art espanyol

El panorama d'artistes pop art espanyols és bastant reduït.
Tot i així, podem destacar-ne els següents artistes:

Eduardo Arroyo, que mostra un interès per l'entorn i fa una crítica del nostra mitjà cultural, utilitzant icones dels mitjans de comunicació de masses i de la història de la pintura.




Alfredo Alcaín, retrata la realitat urbana i social de la seva ciutat natal, reflexant la idiosincràsia 'castiza' dels barris populars, les seves peculiars façanes i la seva ornamentació.



Équipo Crónica, dos artistes valencians: Manolo Valdés i Rafael Solbes. Utilitzen còmics, imatges publicitàries i fotografies.


Antonio de Felipe, rendeix homenatge al món de la publicitat, cinema i pintura barroca espanyola. És un dels artistes pop espanyols més conegut.



Clàudia Merino.

10 d’abril 2006

Realisme i Pop Art

Davant el moviment abstracte es desenvolupa un altre moviment sobre la representació de la realitat. Al 1960, el Realisme es converteix en un pas de vanguàrdia darrera és clar del precursor americà E. Hopper.
Els collages expressen la reflexió sobre allò quotidià, sobre la “popular culture”, que és el naixement del Pop Art a Anglaterra, barrejant poesia i humor.
El moviment del Nou Realisme despuntava llavors a Itàlia amb Y. Klein com a cap de files amb el seu color exclusiu: el blau.
A França, totes aquestes tendències van adoptar el nom de “Nueva Figuración”
Al 1970 es presencia el gir del Realisme americà cap a l’Hiperrealisme. La fotografia serveix sovint de suport a aquest realisme que no enredereix davant cap precisió. Tot seguit es va desencadenar una cataracta de moviments artístics, des de l’Art conceptual a la Transvanguàrdia dels nostres dies.


Ferran Medina

08 d’abril 2006

Pop Art: símbol sexual

El símbol sexual va ser introduït pel pop amb gran força. La seva temàtica responia a la impossibilitat pròpia de la societat burgesa de viure i veure autènticament el sexe. L’objecte femení s’integraba com quelcom abstracte, i la sexualitat s’introduïa dins de la mecànica publicitària.
Tot i les crítiques que ha rebut el pop com a moviment, és evident que ha sigut la tendència més decisiva en el desenvolupament de representació dels anys ’60. Les seves lliçons a nivell de llenguatge, així com el replantejament de la problemàtica artística, segueixen operant en l’actualitat.


Ferran Medina

05 d’abril 2006

El Schocker Pop

El Schocker Pop (Funk Art en anglés) és una de les tendències derivades del Pop Art que no s'ha tingut gaire en compte. Aquest és caracteritza per l'oposicó al Pop Art i la seva temàtica violentament satírica i crítica.

El Funk Art treballa amb materials fràgils i es relaciona amb la vulgaritat dels objectes creats, de baix cost, amb materials bastos de naturalesa efímera, que tot plegat es vincula amb la deixalla (característica totalment refusada pel Pop Art).

L'obra Schocker o Acid Pop està farcida d'elements humorístics que critiquen el sexe, la religió, el patriotisme, la política i el propi art.

L'obra més característica d'aquest moviment artístic és War Memorial Portable creada per l'artista Ed Kienholz l'any 1968



Patri Pereira

01 d’abril 2006

David Lachapelle, consagrat fotògraf pop

David Lachapelle, nascut a Connecticut (EEUU) l'any 1969 es muda a Nova York per estudiar Belles Arts i Arts visuals. Andy Warhol li va oferir el seu primer treball professional a la revista Interview, com a fotògraf. Aviat va entrar dins del Top 10 de Fotògrafs més importants del món. Des de llabors, ha guanyat nombrosos premis.
Les seves fotos han aparegut en portades de revistes com: Vogue, Vanity Fair, Rolling Stone...
Treballa en el món de la moda, del cinema i també de la publicitat, hi ha fet campanyes per marques com: L'Oreal, MTV, Diesel Jeans, Ford, Sky Vodka, etc.
Ha fet nombroses portades d'àlbums a artistes com: Macy Gray, Moby, No Doubt, Withney Houston, Lil Kim, Elton John, Madonna o Mahria Carey.
A la seva pàgina web hi trobaràs una gran galeria fotogràfica i els seus projectes.




Claudia Merino.

30 de març 2006

El Pop Art en els notres dies


Com ja hem explicat a articles anteriors el Pop Art és un moviment artístic que va aparèixer als Estats Units i Anglaterra conjuntament amb l'entrada del capitalisme a finals dels anys cinquanta.

L'obejectiu d'aquest art és representar de manera iconogràfica la societat del consum: moda, tecnologia, etc.

Ja entrats en el segle XXI, el capitalisme continua el model econòmic més característic dels nostres temps. Suposo que és per aquest motiu que el Pop Art, tot i ser un art aparegut fa ja més de 50 anys, avui dia, encara podem veure un gran número de representacions que d'una manera o altre segueixen l'estil característic del movimemnt del Pop Art.

Aquesta foto no és una altra cosa que l'anunci d'un gran centre comercial.


Un altre exemple trobat a un aparador d'una botiga. Aquesta imatge, també apareix en forma de quadre a una sèrie de televisió i, amés, la podeu trobar representada a arrecades.


Patri Pereira

El Pop Art torna a les nostres vides amb gran força


El Pop torna a embolicar el nostre món amb un gran assortit de colors vius, on l'estètica és el més important. Roba, mobles, disseny d'interiors, moquetes, cortines, vidre, etc., tot amb un estil colorista (sobretot amb colors forts i amb característiques típiques dels anys 60) són aptes per tot tipus de persones, però sobretot per aquelles atrevides i disposades a tenir un gust independent i alhora modern.


Cada cop són més les persones que busquen decorar les seves vides amb un estil Pop Art, i es que aquesta denominació de "popular" simplement busca elements fàcilment reconeguts per qualsevol persona de qualsevol part del món, gràcies a aquesta societat que comença a configurar-se com a global.

Per seguir l'estil Pop Art només cal una mica d'imaginació i atreviment per combinar tot tipus d'objectes de colors i formes més diverses: fucsies, verds, taronjes,entre d'altres, combinats en llibertat amb corves, ralles o qualsevol forma que se t'acudeixi.



Patri Pereira

29 de març 2006

Botigues amb un estil Poppi

Com ja hem comentat a entrades anteriors el Pop Art cada cop s'infiltra més a les nostres vides. Un dels camps al que més està influint és a la moda. Cada cop hi ha més dissenyadors que intenten apuntar-se a aquesta tendència:


Custo Barcelona




Jordi Lavanda






Desigual







Patri Pereira