Pop Art del 68

Què és "Pop Art"?

2006-05-25T19:44:00.000+01:00

Pop Art és un moviment que subratlla el valor iconogràfic de la societat del consum. Com el seu propi nom indica "Art Popular", pren del poble i la societat els interessos i la temàtica. Els objectes industrials, els cartells i les imatges són els elements més utilitzats en aquest estil.
És un art eminentment ciutadà, nascut a les grans ciutats urbanitzades i completament llunyà de la naturalesa. Utilitza les imatges conegudes amb un sentit diferent per aconseguir una postura estètica o arribar a una postura crítica de la societat de consum.
En el Pop Art la bellesa és susceptible de ser trobada en qualsevol objecte de consum. S'accepten des dels materials nobles fins els plàstics, papers, cartrons, llaunes i ampolles per crear noves obres d'aquest moviment, el Pop Art.

Ferran Medina

Origen del Pop Art

2006-05-25T18:58:00.000+01:00

El Pop Art va sorgir al USA i a Anglaterra al voltant de l’any 1955 i es va convertir en l’estil característic dels anys seixanta.
El terme “Pop Art” (abreviació de “popular art”) va ser utilitzat per primera vegada l’any 1954 pel crític Lawrence Alloway per denominar l’art popular que estava creant la publicitat, el disseny industrial, el cartelisme i les revistes il·lustrades.
El Pop Art sorgeix com a reacció contra l’expressionisme abstracte tan allunyat de la realitat i de la comprensió del públic. Els inicis del pop, especialment el nord-americà, també es coneix com “neodadaïsme”, per estar molt influenciats per les obres de Duchamp i Schwitters. A Europa, una tendència relacionada amb el pop nord-americà rep el nom de “nouveau réalism”.

Ferran Medina

Moviment i/o Cultura Pop avui

2006-05-24T20:26:00.000+01:00

Ja han passat vàries dècades del moviment artístic, però com què entenem avui en dia per moviment pop , per cultura pop? Avui en dia, allò “pop” no guarda cap relació amb allò popular, dit en el sentit de pertanyent al poble. Allò “pop” és una tendència que s’inscriu en la mercantilització extrema, en el consum, en la moda. Són mercaderies per ser consumides pel poble, mercaderies de signe cultural, però que ja no guarden cap relació amb l’expressió artística.
Sent mercaderies per vendre, el seu principal productor és Estats Units, la principal potència mundial. Una de les majors exportacions dels Estats Units, juntament amb l’agricultura, els productes farmacèutics, les armes... la constitueix justament la cultura popular, estesa com mercaderies “pop”.

Ferran Medina

El Pop Art en el món de la massa, la publicitat i el consum

2006-05-24T20:22:00.000+01:00

L’art popular es va relacionar directament amb la massa i el consum propis de cada societat. Per això el pop va elaborar una tècnica propera a la publicitat. Així, les temàtiques no van ser arbitràries, la seva elecció estava condicionada pels símbols presents en els mitjans de comunicació.
Un dels símbols més usuals va ser el de l’status de la personalitat i de la posició social, cotxes, aliments, vivendes i confort domèstic treballat pels pintors més referents del Pop Art.
També va ser freqüent la utilització de comercials. Aquests es referien a tots els mitjans de publicitat i propaganda dels productes que podien elevar l’status social. La Sopa Campbell’s de Warhol va ser l’obra més destacada en aquest cas.
Hem de parlar dels mites de masses que són els que van tenir una elevada evolució, degut a que l’individu de la societat de consum va acabar per atribuir a un personatge determinat la qualitat d’un mític heroi que depenia directament del boom publicitari del moment.

Ferran Medina

Artistes destacats del Pop Art nord-americà

2006-05-24T20:20:00.000+01:00

Andy Warhol pretenia eliminar de l’obra d’art qualsevol traç o signe de manualitat. Moltes de les seves obres estan fetes a partir de fotografies projectades sobre el llenç.
Roy Lichtenstein va ser un dels precursors del Pop Art a USA. Utilitzava els seus motius de les revistes de caricatures. Aquestes les ampliava a enormes dimensions i deixava l’efecte producte del procés d’impressió.
Jim Dine, en canvi, va combinar objectes reals amb fons pintats. Mentre que Claes Oldenburg va fabricar objectes de la vida quotidiana en mides gegants que va instal·lar en espais a l’aire lliure. Per la seva part, Robert Indiana va pintar ròtuls gegantescos que cridaven l’atenció. La veritat és que el Pop Art nord-americà va ser molt ric en artistes però tots diferents entre si.
A part d’aquests també hi havia Jasper Johns, Robert Rauschenberg, James Rosenquist, Tom Wesselman, Alex Katz, John Chamberlain i Larry Rivers.

Ferran Medina

Característiques del Pop Art

2006-05-19T20:09:00.000+01:00

Característiques del Pop Art

- Rebuig de l’expressionisme abstracte i intent de tornar a posar l’art en contacte amb el món i la realitat objectual.
- Llenguatge figuratiu i realista referit als costums, idees i aparences del món contemporani.
- Temàtica extreta del medi ambient urbà de les grans ciutats, dels seus aspectes socials i culturals: còmics, revistes, diaris sensacionalistes, fotografies, anuncis publicitaris, cinema, ràdio, televisió, música, espectacles populars, elements de la societat de consum i del benestar /aliments enllaunats, neveres, cotxes, autopistes, gasolineres, etc.).
- Absència de plantejament crític: els temes són concebuts com simples “motius” que justifiquen el fet de la pintura.
- Tractament pictòric de forma no tradicional: encara que el llenguatge és figuratiu i representa objectes reals, no es concentra exclusivament en les seves qualitats formals sinó que combina aquestes amb les seves qualitats abstractes intrínseques gràcies l’ús d’imatges familiars i fàcilment reconeixibles.
- Representació de caràcter inexpressiu, preferentment frontal o repetitiva.
- Combinació de la pintura amb objectes reals integrats en la composició de l’obra (les combine paintings de Rauschemberg): flors de plàstic, ampolles, etc., en un nou plantejament dadaïsta en acord amb el nous temps (neodadaïsme).
- Preferència per les referències a “l’status” social, al fama, la violència i els desastres (Warhol), la sexualitat i l’erotisme (Wesselman, Ramos), els signes de la tecnologia industrial i la societat de consum (Rischa, Hamilton, etc.).
- Formes i figures a escala natural i ampliada (els grans formats de les imatges de “tebeo” de Lichtenstein).
- Iconografia estilitzant, principalment formes planes i volum esquemàtic.
- Colors purs, brillants i fluorescents, inspirats en els empleats de la indústria i els objectes de consum.

Ferran Medina

El Pop Art i els seus exponents

2006-05-18T20:25:00.000+01:00

Richard Hamilton, Eduardo Paolozzi, Andy Warhol, Roy Lichtenstein, James Rosenquist, etc. són els exponents del Pop Art, són artistes en tots els sentits. Artistes innovadors, sens dubtes, que es van valer d’imatges i temes agafats del món de la comunicació de masses i del seu impacte comercial. Van utilitzar tècniques innovadores, juxtaposició de diferents elements: cera, oli, pintura plàstica amb materials de desfet com fotografies, draps vells, collages, etc. Artistes que, com tants, es nodreixen i superen altres tendències artístiques anteriors amb un component no exempt d’ironia, de crítica fins i tot. Però artistes davant de tot. Per tant, l’Art Pop no deixa de ser un homenatge a la intel·ligència, a la creativitat.

Ferran Medina

Pop Art nord-americà

2006-05-18T20:19:00.000+01:00

El Pop Art va arribar a USA l’any 1961 i es va posicionar amb molta més força que a qualsevol altre lloc. En aquella època, tot allò relacionat amb l’estil Pop s’assimilava amb alguna cosa purament nord-americana. A més també existia una certa competència entre allò americà i allò europeu. Els artistes mostraven el seu nacionalisme i ironitzaven sobre la cal·ligrafia, el gest característic dels expressionistes i la importància que tenia tot traç manual de l’obra.

Ferran Medina

Biografia d'Andy Warhol

2006-05-17T11:10:00.000+01:00

És considerat un dels artistes més influents en el panorama artístic de la segona meitat del segle XX.

Va néixer a Pittsburg (Pennsylvania) el 6 d’agost de 1928, en el si d’una família txeca. Va estudiar pintura i escultura durant quatre anys en el Carnegie Institute of Technology i després d’acabar la seva carrera, va instal.lar-se a Nova York, on va aconseguir ràpidament un gran èxit com a dissenyador i publicista. Els seus reportatges, anuncis, collage i il.lustracions van ser publicats en les revistes més famoses dels anys cinquanta.

Cap a 1960, Andy va decidir dedicar-se plenament a la pintura, on introdueix vinyetes i personatges de còmic ja utilitzats.
Les imatges en fotografia de les seves adorades estrelles de cine, Elizabeth Taylor, Elvis Presley o Marilyn Monroe, seran immortalitzades en les seves composicions.
Warhol va voler fer menció al consumisme nord-americà que regnava en els anys seixanta, seleccionant diversos elements i objectes utilitzats quotidianament per la classe mitjana, els va convertir en protagonistes de les seves obres.

A partir de 1963 s’endinsa en el món del cinema, arribant a filmar més de 500 pel.lícules, qualificades com ‘underground’, que sovint no tenien guió ni estructura. Alguns dels actors que hi van sortir van ser llançats cap a la fama.

Al 1965, Warhol abandona públicament la pintura per convertir-se en el manager d’un grup de música anomenat Velvet Underground.
Al 1968, Valérie Solanas, figurant d’una de les seves pel.lícules, el va disparar al pit de l’artista ferint-lo greument. Després d’una llarga recuperació, al 1969 funda la revista Interview, el contingut de la qual era el cine, tot i que després va acabar convertint-se en una crònica rosa.

A partir de 1974, en un estudi de Broadway desenvolupa la seva última etapa creativa, protagonitzada per símbols psicològics i polítics. La imatge augmentada del líder xinès Mao Zedong sobre pintures i dibuixos és reproduïda de forma constant així com també el símbol del dollar nord-americà, entre d’altres.
Durant la dècada dels anys 80, la seva carrera es va encaminar a la producció televisiva i va realitzar programes com Fashion, Andy Warhol’s TV i Andy Warhol’s Fifteen Minutes, tots ells sobre moda, música, cinema, cultura...
Warhol va culminar la seva carrera col.laborant en diferents projectes artístics fins a la seva mort, el dia 22 de febrer de 1987.

Claudia Merino.

Obres més importants d'Andy Warhol

2006-05-16T11:10:00.000+01:00

Mao Zedong Marylin Monroe

Uncle Sam James Dean

Sopa Campbell, l'obra segurament més coneguda de l'autor.

Mick Jagger

Superman

Claudia Merino.

Museu d'Andy Warhol

2006-05-16T10:50:00.000+01:00

Museu dedicat al major exponent d'aquest moviment artístic.

El Museu té grans col.leccions permanents d'art i arxius d'un dels artistes més influents del segle XX, Andy Warhol. La col.lecció d'art inclou més de 4000 treballs en tot tipus de formats: dibuixos, pintures, fotografies, escultura i instal.lacions, així com 273 pel.lícules.
La col.lecció aporta una profunda instrospecció dins de cada període de la vida creativa de l'artista, que va des dels anys 40 fins als 80.
Està situat a Pennsylvania, EEUU, i a la pàgina web enllaçada hi trobem com arribar-hi, un calendari i fins i tot una botiga virtual on comprar productes amb un estil 'warhol' molt actual.

Clàudia Merino

Andy Warhol City

2006-05-16T10:45:00.000+01:00

Fent voltes i voltes per la xarxa he un fet bastant curiós sobre el Pop Art i el seu màxim exponent: Andy Warhol.

La ciutat eslovaca de Medzilaborce està molt interessada en l'artista i ha decidit fer canvis a la ciutat seguint els models del Pop Art.

La ciutat té un museu dedicat a l'artista des de l'any 1991, fins i tot si algun dia feu turisme per allà podeu anar a una pensió dedicada també a l'artista.

Sembla que aquesta ciutat té un gran interés per l'artista i han decidit canviar algunes parts de la fisonomia de la ciutat seguint l'estil del Pop Art. D'entre les propostes fetes al projecte de municipalitat, hi ha convertir les parades d'autobús i les cruïlles seguint l'estil artístic.

A més, també volen instal·lar varis cartells gegants per orientar els turistes al museu de Warhol, fabricar alguns objectes inspirats en l'artista com per exemple corbates o gots amb obres de Warhol.

Es una informació bastant curiosa tenint en compte que el finançament d'aquest projecte prové del fons Phare de la Unió Europea i que Andy Warhol tot i ser d'un poble molt proper no va visitar en cap moment de la seva vida aquesta ciutat...

Patri Pereira

Anunci japonès amb Andy Warhol

2006-05-16T10:29:00.000+01:00

Clàudia Merino.

Roy Lichtenstein

2006-05-15T11:04:00.000+01:00

Roy Lichtenstein inicia als 16 els seus estudis artístics a la Art’s Students League i es gradua al 1946 es gradua a la Universitat del Estat d’Ohio. Fins al 1951 es dedicarà a la docència en aquest centre universitari i en d’altres. Els seus primrers treballs estan determinats per l’expressionisme abstracte però al 1962 canvia el seu estil per a dotar la seva obra d’una nova definició. Aquest any exposarà a la galeria Castelli de Nova York I al 1963 les seves obres són prsentades per Elena Sonnabend a París, mostrant-se com una de les principals figures del pop art. Lichtenstein també es va interessar pels mitjans de comunicació, prenent les imatges de còmic com a punt de partida i reproduint obres mestres del passat.

Aloha

Tintín reading
Kiss

Allright

Clàudia M.

Jasper Johns

2006-05-10T11:45:00.000+01:00

Va néixer al 1930 a Georgia i va créixer a Carolina del Sur. Després de ser enviat a Japó amb l’exèrcit, va cursar estudis universitaris. Des de 1952 fins a 1958 va treballar en un llibreria de Nova York. Va realitzar exposicions conjuntes amb Roberto Rauschenberg. Al 1954 va pintar el seu primer quadre sobre la bandera. Va tenir la seva primera exposició individal al 1958 a Nueva Cork i a Venècia. El seu quadre Números Grisos va guanyar el premi internacional a la Bienal de Pittsburgh.
Al 1960 va començar a treballar amb litografies i un any després va fer el seu primer quadre de gran format. Al 1973 va conèixer a Samuel Beckett i des de llabors va realitzar exposicions individuals i retrospectives a ciutats com Nova York, París, Londres, Tokyo, etc.

Claudia Merino

Robert Indiana: LOVE

2006-05-08T18:46:00.000+01:00

Robert Indiana (EU, 1928) és un dels representants més coneguts del grup d'artistes de Pop Art nordamericans.
Alié a les tensions i en plena polèmica sobre la reforma de l'eix Prado-Recoletos proposada per l'Ajuntament de Madrid, el Paseo del Prado és des del passat 4 de maig un gran museu a l'aire lliure amb una gran exposició de l'escultura monumental del Pop Art carregada de missatges positius i amb un tema central: l'AMOR.

Obres com "Love", "Art", "Imperial Love", "Love Wall"i els 'ten numbers' 'ONE through ZERO' són uns quants exemples del que es pot veure al llarg del passeig. En aquestes escultures trobem alguns dels elements més representatius de la seva obra:paraules curtes (love, art)
i números, covertits en espectaculars instalacions.

Tant la seva obra i, m és concretament aquesta exposició han recorregut ja mig món. L'exposició, disponible fins el 15 de juliol passarà per altres ciutats espanyoles com Bilbao, Valencia i Lisboa.

Patri Pereira

Pop Art britànic

2006-05-05T20:16:00.000+01:00

A Anglaterra, el pop art comença en les discussions que mantenien a l’Institut d’Art Contemporani de Londres. Des de 1952 els crítics discutien sobre l’impacte tecnològic del moment i dels mitjans de comunicació de masses que estaven tenint a la societat. D’aquesta manera es van crear tres grans grups: cinema, arts populars i gràfiques.
Richard Hamilton va ser un dels més importants artistes ja que ell va crear el primer collage de Pop Art. Es va inspirar en les indústries de consum, l’oci, la publicitat i la història de l’art. Es pot dir que la seva obra és pop culte i altament intel·lectualitzat.
Un altre artista britànic destacat de l’era Pop va ser David Hockney, qui va prendre com a element fonamental el moviment modern i la combinació de fotografies, quadres abstractes i altres materials gràfics. També va formar part de la segona generació del Pop britànic al costat de Allen Jones.

Ferran Medina

David Hockney

2006-05-05T13:14:00.000+01:00

David Hockney va néixer al Regne Unit al 1937. Pintor i gravador britànic. Exponent més destacat de la 2a generació del pop art anglès. Va començar la seva trajectòria molt influït per l’expressionisme de Bacon, amb una barreja de formes figuratives i abstractes plasmades mitjançant pinzellades gestuals, signes infantils i graffiti amb tocs d’humor.
A partir del 1960 s’instal.la als EEUU on cultiva una tècnica de la pintura, del grabat i sobretot la fotografia, configurant collages d’imatges preses amb una Polaroid.
Pel que fa a la temàtica de les seves obres, destaquen les sèries de Piscines.

Clàudia Merino.

Richard Hamilton

2006-04-27T13:14:00.000+01:00

La seva obra està influida als anys 50 per Cezanne, cubisme i el futurisme. Es preocupa perl moviment i la perspectiva.
L’any 1952 és l’any clau per a la seva trajectòria artística. Comença a impartir classes i funda junt amb altres artistes, l’Independent Group, dins de l’Institut d’Art contemporani de Londres.
La seva obra més important és un collage titolat: Just what is it that makes today’s homes so different, so appealing? el qual es convertirà en el manifest de l’art pop britànic. En aquesta obra apareixen multitud d’elements de la cultura de masses nord-americans: una noia de revista, un culturista, una televisió, un logotip de ford, una portada d’historieta, una aspiradora, un cartell de cinema, un retrat d’un avantpassat centenari i un enorme chupa-chup amb la inscripció de ‘pop’.

Claudia Merino.

Marcel Duchamp

2006-04-25T10:07:00.000+01:00

Marcel Duchamp és un artista més, inclós per alguns experts en art, en el moviment del Pop Art. La seva obra és molt variada i com ell mateix afirma: "esto que he hecho ni sé lo que es pero está lleno de significado". Tota la seva obra és una burla a l'espectador, que segons ell, està absent de significat i mèrit artístic. Alhora de voler encasillar-lo dins una corrent artística o altre resulta bastant complicat, ja que aquest home té una gran diversitat d'obres. Aquí podem veure un parell d'exemples de la seva part "més abstracte":

Com ja he dit, alguns experts en art asseguren que Duchamp està dins la corrent del Pop Art. L'artista es nega rotundament a aquesta assignació, des del meu punt de vista sí que és cert que tota la seva obra no es Pop Art, però sí una part:

Patri Pereira

Pop Art espanyol

2006-04-20T20:22:00.000+01:00

A Espanya, el Pop s’estudia associat a la nova figuració sorgida arran de la crisi de l’informalisme. El més gran artista espanyol del Pop Art va ser Alfredo Alcaín, ja que va fer ús de les imatges populars creant composicions considerades buides. Però l’artista més espanyol més famós i conegut va ser Antonio de Felipe.
Eduardo Arroyo també va dur a terme peces d’aquest tipus basat en l’interès i crítica de l’entorn. Va utilitzar icones dels mitjans de comunicació de masses i de la història de la pintura, això sí, sempre rebutjant qualsevol estil ja establert.
També el Equipo Crónica format a València per Manolo Valdés i Rafael Solbes poden considerar-se de tendència pop per la seva utilització de còmics i d’imatges publicitàries i per la simplificació de les imatges i les composicions fotogràfiques.
Encara que en cada àrea on es va presentar el Pop Art va ser diferent, sempre es va mantenir en semblança al concepte basat en la cultura de masses i en tot allò comercial.

Ferran Medina

Artistes del Pop Art espanyol

2006-04-15T13:14:00.000+01:00

El panorama d'artistes pop art espanyols és bastant reduït.
Tot i així, podem destacar-ne els següents artistes:

Eduardo Arroyo, que mostra un interès per l'entorn i fa una crítica del nostra mitjà cultural, utilitzant icones dels mitjans de comunicació de masses i de la història de la pintura.

Alfredo Alcaín, retrata la realitat urbana i social de la seva ciutat natal, reflexant la idiosincràsia 'castiza' dels barris populars, les seves peculiars façanes i la seva ornamentació.

Équipo Crónica, dos artistes valencians: Manolo Valdés i Rafael Solbes. Utilitzen còmics, imatges publicitàries i fotografies.

Antonio de Felipe, rendeix homenatge al món de la publicitat, cinema i pintura barroca espanyola. És un dels artistes pop espanyols més conegut.

Clàudia Merino.

Realisme i Pop Art

2006-04-10T20:24:00.000+01:00

Davant el moviment abstracte es desenvolupa un altre moviment sobre la representació de la realitat. Al 1960, el Realisme es converteix en un pas de vanguàrdia darrera és clar del precursor americà E. Hopper.
Els collages expressen la reflexió sobre allò quotidià, sobre la “popular culture”, que és el naixement del Pop Art a Anglaterra, barrejant poesia i humor.
El moviment del Nou Realisme despuntava llavors a Itàlia amb Y. Klein com a cap de files amb el seu color exclusiu: el blau.
A França, totes aquestes tendències van adoptar el nom de “Nueva Figuración”
Al 1970 es presencia el gir del Realisme americà cap a l’Hiperrealisme. La fotografia serveix sovint de suport a aquest realisme que no enredereix davant cap precisió. Tot seguit es va desencadenar una cataracta de moviments artístics, des de l’Art conceptual a la Transvanguàrdia dels nostres dies.

Ferran Medina

Pop Art: símbol sexual

2006-04-08T20:23:00.000+01:00

El símbol sexual va ser introduït pel pop amb gran força. La seva temàtica responia a la impossibilitat pròpia de la societat burgesa de viure i veure autènticament el sexe. L’objecte femení s’integraba com quelcom abstracte, i la sexualitat s’introduïa dins de la mecànica publicitària.
Tot i les crítiques que ha rebut el pop com a moviment, és evident que ha sigut la tendència més decisiva en el desenvolupament de representació dels anys ’60. Les seves lliçons a nivell de llenguatge, així com el replantejament de la problemàtica artística, segueixen operant en l’actualitat.

Ferran Medina

El Schocker Pop

2006-04-05T09:34:00.000+01:00

El Schocker Pop (Funk Art en anglés) és una de les tendències derivades del Pop Art que no s'ha tingut gaire en compte. Aquest és caracteritza per l'oposicó al Pop Art i la seva temàtica violentament satírica i crítica.

El Funk Art treballa amb materials fràgils i es relaciona amb la vulgaritat dels objectes creats, de baix cost, amb materials bastos de naturalesa efímera, que tot plegat es vincula amb la deixalla (característica totalment refusada pel Pop Art).

L'obra Schocker o Acid Pop està farcida d'elements humorístics que critiquen el sexe, la religió, el patriotisme, la política i el propi art.

L'obra més característica d'aquest moviment artístic és War Memorial Portable creada per l'artista Ed Kienholz l'any 1968

Patri Pereira

David Lachapelle, consagrat fotògraf pop

2006-04-01T11:10:00.002+01:00

David Lachapelle, nascut a Connecticut (EEUU) l'any 1969 es muda a Nova York per estudiar Belles Arts i Arts visuals. Andy Warhol li va oferir el seu primer treball professional a la revista Interview, com a fotògraf. Aviat va entrar dins del Top 10 de Fotògrafs més importants del món. Des de llabors, ha guanyat nombrosos premis.
Les seves fotos han aparegut en portades de revistes com: Vogue, Vanity Fair, Rolling Stone...
Treballa en el món de la moda, del cinema i també de la publicitat, hi ha fet campanyes per marques com: L'Oreal, MTV, Diesel Jeans, Ford, Sky Vodka, etc.
Ha fet nombroses portades d'àlbums a artistes com: Macy Gray, Moby, No Doubt, Withney Houston, Lil Kim, Elton John, Madonna o Mahria Carey.
A la seva pàgina web hi trobaràs una gran galeria fotogràfica i els seus projectes.

Claudia Merino.

El Pop Art en els notres dies

2006-03-30T19:36:00.000+01:00

Com ja hem explicat a articles anteriors el Pop Art és un moviment artístic que va aparèixer als Estats Units i Anglaterra conjuntament amb l'entrada del capitalisme a finals dels anys cinquanta.

L'obejectiu d'aquest art és representar de manera iconogràfica la societat del consum: moda, tecnologia, etc.

Ja entrats en el segle XXI, el capitalisme continua el model econòmic més característic dels nostres temps. Suposo que és per aquest motiu que el Pop Art, tot i ser un art aparegut fa ja més de 50 anys, avui dia, encara podem veure un gran número de representacions que d'una manera o altre segueixen l'estil característic del movimemnt del Pop Art.

Aquesta foto no és una altra cosa que l'anunci d'un gran centre comercial.

Un altre exemple trobat a un aparador d'una botiga. Aquesta imatge, també apareix en forma de quadre a una sèrie de televisió i, amés, la podeu trobar representada a arrecades.

Patri Pereira

El Pop Art torna a les nostres vides amb gran força

2006-03-30T08:18:00.000+01:00

El Pop torna a embolicar el nostre món amb un gran assortit de colors vius, on l'estètica és el més important. Roba, mobles, disseny d'interiors, moquetes, cortines, vidre, etc., tot amb un estil colorista (sobretot amb colors forts i amb característiques típiques dels anys 60) són aptes per tot tipus de persones, però sobretot per aquelles atrevides i disposades a tenir un gust independent i alhora modern.

Cada cop són més les persones que busquen decorar les seves vides amb un estil Pop Art, i es que aquesta denominació de "popular" simplement busca elements fàcilment reconeguts per qualsevol persona de qualsevol part del món, gràcies a aquesta societat que comença a configurar-se com a global.

Per seguir l'estil Pop Art només cal una mica d'imaginació i atreviment per combinar tot tipus d'objectes de colors i formes més diverses: fucsies, verds, taronjes,entre d'altres, combinats en llibertat amb corves, ralles o qualsevol forma que se t'acudeixi.

Patri Pereira

Botigues amb un estil Poppi

2006-03-29T08:48:00.000+01:00

Com ja hem comentat a entrades anteriors el Pop Art cada cop s'infiltra més a les nostres vides. Un dels camps al que més està influint és a la moda. Cada cop hi ha més dissenyadors que intenten apuntar-se a aquesta tendència:

Custo Barcelona

Jordi Lavanda

Desigual

Patri Pereira

L'automòbil: musa del Pop Art

2006-03-25T10:11:00.000Z

Des de que el pintor francès Jules Chéret dibuixés l’històric póster d’una dona corrent darrera de les rodes del seu vehicle per una marca de combustible, l’automòbil es va convertir en objecte de culte de totes les corrents artístiques del panorama cultural del s. XX. Impressionistes i surrealistes, abstractes i realistes, tots ells es van limitar en expressar la seva visió del món de les quatre rodes. Llavors el cotxe es va convertir en un mena de musa de pintors, escultors i fotògrafs.

Ferran Medina

BMW Art Car Collection

2006-03-20T10:09:00.000Z

La BMW Art Car Collection està formada per 14 models de la firma alemana. La col·lecció de cotxes artísitics més prestigiosa del món.
Va ser el pilot francès Hervé Poulain qui va descobrir l’Art Car l’any 1975. Ell va ser qui va incitar al seu amic, l’autor nord-americà Alexander Calder, a decorar el BMW 3.0 CSL amb el qual va participar a les 24 hores de Le Mans. Així va néixer la BMW Art Car Collection, que ha portat els seus 14 models per les galeries i museus més importants del món. Des del Louvre de París fins al Palazzo de Grassi de Venècia, els BMW li han donat al cotxe una nova dimensió facilitant d’aquesta manera la creació d’una corrent artística: l’Art Car. I els 14 models de la col·lecció hi trobem firmes tan reconegudes com les d’Andy Warhol o l’espanyol César Manrique, entre altres.

BMW 3.0 CSL (Alexander Calder, 1975)

Alexander Calder va néixer a Philadelphia i va ser el pioner de la col·lecció BMW Art Car. Els seus dibuixos i escultures estan impregnades de mobilitat, concepte que el va obsessionar durtant tota la seva carrera.
Els colors bàsics utilitzats del model busquen precisament aquest efecte. L’estructura dissenyada per Calder pretén accentuar el moviment del cotxe. Hervé Poulain va ser qui el va pilotar i va ser una de les principals atraccions de les 24 hores de Le Mans l’any 1975.

BMW 3.0 CSL (Frank Stella, 1976)

Els patrons utilitzats pel pintor nord-americà Frank Stella eren la geometria i estructures linials. En els seus ionicis va estar molt influenciat per l’expressionisme abstracte. Stella va cobrir el model amb una xarxa per dividir la carroceria en petits quadrants. A l’igual que el seu precessor. Aquest BMW també va participar a les 24 hores de Le Mans de 1976 amb Ronnie Peterson al volant.

BMW 320i (Roy Lichtenstein, 1977)

Lichtenstein va portar la velocitat fins a la carroceria del model alemany. Pintor de vanguàrdia, està considerat com un dels pares del Pop Art. Neoyorquí de naixement es va especialitzar en còmics i murals, i li va donar un disseny més aerodinàmic al cotxe. Línies i punts van li van donar a aquest esportiu el modern “Made in USA” que imperava entre els artistes de l’època. Lichtenstein va reflexar el cel i el sol en els laterals perquè, tal i com deia, “aquestes experiències formen part de la vida”. El vehicle no només va participar a Le Mans sinó que va guanyar l’edició de 1977 en la seva categoria.

BMW M1 (Andy Warhol, 1979)

El rei del Pop Art va pintar el cotxe amb les seves pròpies mans. Els tres autors anteriors van realitzar un dibuix a escala que posteriorment va ser reproduït sobre la carroceria. En canvi Warhol va plasmar en colors la seva visió de la velocitat. El BMW M1 reflexa el particular ús que feia de la paleta el pintor nord-americà. El model porta el seu segell particular. I tot i que també va ser utilitzat per a les carreres va quedar molt allunyat de les seves posterior creacions.

BMW 635 Csi (Ernst Fuchs, 1982)

El pintor, músic i poeta austríac Ernst Fuchs va expressar, en el cotxe, un dels somnis de la seva infància, en el que hi recollia els seus desitjos, temors, experiències i aspiracions. Fuchs va ser el primer europeu a participar en el projecte Art Car. Fidel representant de l’escola de Viena recull elements mítics i de la naturalesa que es poden veure plasmats a la seva obra. El BMW 635 és un dels cotxes més enigmàtics de la col·lecció.

BMW 635 Csi (Robert Rauschenberg, 1986)

Rauschenberg va ser el primer en utilitzar tècniques fotogràfiques sobre els ferros del vehicle. Aquest innovador artista nord-americà va barrejar pintura i imatges, el que li va donar un aspecte elegant i transgressor al BMW. Si ens fixem en la carroceria podem veure imatges reals de paisatges de Florida fosos amb retrats antics, donant d’aquesta manera mostres de la seva depurada tàcnica en l’art del collage. La seva obra va significar un gran avenç conceptual en la decoració d’automòbils.

BMW M3 (Michael Jagamara Nelson, 1989)

Jagamara Nelson ha aconseguit portar l’art Papunya dels seus avantpassats aborígens fins a les parets del Parlament del seu país. El pintor australià va utilitzar tècniques tradicionals transformant la carroceria de l’M3 en un autèntic mosaic de llum i color. L’obra, en la qual es pot presenciar la influència de Matisse, representa el paisatge d’Austràlia vist des d’un aeroplà. Barreja, amb gran destreça, elements com l’aigua, la terra i els cangurs.

BMW M3 (Ken Done, 1989)

Després de l’èxit de Nelson, la firma muniquesa va encarregar l’Art Car de 1989 a un altre australià. El vehicle representa la cara més moderna d’Austràlia. Símbols que emulen la felicitat, platges solejadfes, plantes exhuberants… Done, que també utilitza l’estil Papunya, destaca principalment pel disseny de postals, samarretes i articles de consum. El seu concepte d’automòbil es distancia notablement del seu compatriota.

BMW 535i (Matazo Kayama, 1990)

Kayama és el creador d’una de les joies de la col·lecció BMW. La incessant búsqueda de noves formes en la pintura va el portar a retrobar-se amb l’origen de l’art japonès. El pintor de Kyoto va aplicar sobre el cos del 535i tècniques tradicionals com l’Arare i el Kirigane, consisitent en aplicar petites peces d’or, plata i alumini. El resultat és una obra mòbil de singular bellesa que ha provocat una gran expectació entre els crítics d’art de tot el món.

BMW 730i (César Manrique, 1990)

La idea que va plasmar el geni de Lanzarote en la carroceria de la berlina alemana va ser, tal i com va dir, “que el coche se deslice por su entorno sin ofrecer la más mínima resisitencia”. De gran recorregut i plagat de detalls, la creació de Manrique és una oda a l’entendiment entre vehicle i naturalesa. Va aconseguir dotar al model de gran agilitat, trencant amb els seus traços l’homogeneïtat de la carroceria.

BMW Z1 (A.R. Penck, 1991)

Penck va descriure la seva obra en el Z1 com “art sobre art”. Les esportives formes d’aquest model van ser un marc ideal pels atrevits símbols abstractes del pintor alemany. El cotxe està impregnat d’una gran frescor d’imatges. La fantasia és la font d’inspiració de l’artista que va haver d’abandonar l’antiga RDA per problemes amb el règim.

BMW 525i (Esther Mahlangu, 1991)

Esther Mahlangu va ser la primera i única dona que va participar de l’Art Car Collection. L’obra de l’artista sud-africana queda plasmada amb una barreja exòtica d’art africà sobre ingenieria alemana. L’estil de pintura característic de la ètnia Ndbele troba un marc propici en la carroceria del 525i per inundar la tradició europea amb colors vius. Dues cultures en un BMW.

BMW M3 (Sandro Chia, 1992)

Graffiti sobre rodes. Així podria definir-se la creació del pintor florentí, un dels líders del moviment neoexpressionista europeu. Chia omple de vida la el model alemany convertint-lo en una paret en constant moviment. La seva obra està plena de referències a artistes genials com Picasso, Carra i Montagne. L’italià s’ha contagiat també de l’aire de Nova York, ciutat en la que resideix.

BMW 850 Csi (David Hockney, 1995)

L’artista anglès afincat a Los Angeles ha sigut l’encarregat de dissenyar l’últim automòbil de la col·lecció. Contemporani de Warhol i considerat un dels líders del pop art, Hockney dóna la seva particular versió de la realitat en aquest atractiu model. L’autor imagina el cotxe com una transparència en la qual es pot observar la posició del conductor i dels interiors. Amb un estil alegre i desenfadat deixa oberta la porta de la imaginació. La BMW Art Car Collection. L’art sobre rodes, continuarà inundant de colors les carroceries alemanes.

Ferran Medina

La corrent Pop del segle XXI

2006-03-18T09:07:00.000Z

La corrent artística que apareixia a finals dels anys 50 amb una sèrie d'artistes novedosos que van utilitzar imatges i temes que provenien del món de la comunicació de masses i del seu impacte comercial, utilitzant tècniques novedoses (com la yuxtaposició de diferents elements com per exemple pintura plàstica o cera amb materials com draps vells, collages, etc.) i un cert component d'ironia o fins i tot de crítica, va passar a denominar-se Pop Art en sentit de "pertanyent al poble".

A dia d'avui, encara hi ha gent que discuteix si a aquesta corrent se li pot denominar art. Cadascú pot tenir una opinió o altre però, el que sí que està clar és que el Pop Art implica una estètica determinada, una lògica pròpia, una identitat.

Una altra cosa a discutir i a preguntar-se és si el moviment aparegut a finals de s. XX i principis del XXI, conegut com a "moviment pop" o "cultura pop" és realment una corrent que prové de l'inicial Pop Art o simplement és una mercantilització del consum, dels dictats de la moda.

Aquesta nova producció massiva de productes "pop" ha passat a ser una mercaderia més oferida pel lliure mercat que relament no és tan lliure. Aquest procés de concentració, característic de la nostra societat capitalista, ha portat a la manipulació de la producció en massa d'uns quants lucrats fins a la medul·la.

Així, el poble ha passat a tenir una única funció pel que fa a aquest tipus de productes: simples consumidors.

Patri Pereira

Torna el Pop Art en decoració

2006-03-12T11:53:00.001Z

El Pop Art torna amb força pel que fa a disseny d'interiors i decoració. I és que diverses empreses s'han apuntat a la moda dels quadres a l'estil 'warhol' o 'lichtenstein'.
NovaPop és una firma madrilenya composta per un col.lectiu d'artistes i creadors que neixen amb l'objectiu de posar a l'abast de tots la cultura pop a través de creacions personalitzades.
Diversos models,estils i dimensions per escollir. Preus a partir de 90 €.
Compres només a través d'internet i despeses d'enviament totalment gratuïtes.

Així que ja saps, decora la teva vida amb el teu 'warhol' o 'lichtenstein' preferit.

Claudia Merino.

El Pop Art en subasta

2006-03-11T16:52:00.000Z

Tens 10 milions de dólars per comprar una llauna de sopa Campbell pintada per Andy Warhol? I 1.000 dólars per comprar un pincell o unes sabates utilitzades per l'artista?

A partir del mes de Juny estaran a disposició del públic una sèrie de subastes a la casa Subastes Christie's on es podran trobar desde roba fins a fotos de l'artista Andy Warhol.

Els objectes van ser escollits d'entre els regals que l'artista va fer als seus nebots desde finals dels 60 fins a la seva mort l'any 1987.

El mercat que envolta els articles de Warhol està en ple auge des dels últims anys i les seves obres d'art es venen normalment per varis milions de dólars.

Objectes personals que inclouen com a subjectes a Marilyn Monroe o Jacqueline Kennedy tene unes estimacions per sobre dels 600 euros.

Ès podrà pujar, d'entre altres coses, per fotos que Warhol va fer amb una càmara Polaroid a alguns dels seus amics, com per exemple Truman Capote, el músic Mick Jagger, l'actor Silvester Stallone, etc. Els preusde les subastes sobre records dels famosos poden augmentar estreposament.

Per una foto del boxejaor Muhammad Ali firmada la casa Christie's espera obtenir entre 6.000 i 9.000 dólars.

El preu per obtenir una de les senyes d'identitat de l'artista, una perruca platejada, oscil·la entre els 4.000 i 6.000 dólars.

Si hi ha algun aficionat del Pop Art i, en especial del seu màxim exponent Andy Warhol, que vulgui obtenir algun dels seus objectes més preciats i està disposat a obtenir-ho a qualsevol preu només ha d'anar a Nova York i començar a pujar.

Patri Pereira

El Pop Art

2006-03-11T09:53:00.000Z

En aquest vídeo obtingut a www.youtube.com podreu observar algunes de les característiques més rellevants del Pop Art, com per exemple la utilització de colors vius, la coneguda Sopa Campbell o la reproducció en forma de foto d'una mateixa imatge diverses vegades en diversos colors.

Patri Pereira

Tilman Osterwold

2006-03-10T09:54:00.000Z

L'historiador d'art Tilman Osterwold va publicar l'any 2003 un llibre titulat Pop Art Flexo que tracta el tema : "El Pop Art no és un terme estilístic. sinó un terme genèric per a artistes fenomens que tenen a veure, d'una forma molt concreta, amb l'estat d'ànim d'una època".

Durant aquest periode de postguerra en el que va nèixer aquest corrent artístic, la popularitat i la trivialitat van deixar de ser dolentes per a convertir-se en l'expressió s'un nou concepte d'art.

Aquest nou art anul·laba la separació entre art i vida. El Pop Art va alterar la cadena entre lo bo i lo bonic. A partir d'aquest moment els conceptes de bellesa, bo i autèntic són fungibles i intercambiables.

Títol: Pop Art Flexo
ISBN: 3822820717
Número de pàgines: 240
Any publicació: 2003
Autor: Osterwold, Tilman;
Editorial: Benedikt Taschen Verlag

Patri Pereira

Javier Granados

2006-02-24T21:02:00.000Z

Prometedor artista espanyol del Pop Art, Javier Granados és pintor des de fa vuit anys i viu de les seves obres, tot i que algun dia va ser veterinari. Els protagonistes de les obres d'aquest pintor de Ciudad Real (tot i que viu a Madrid) són gent del carrer, animals, interiors barrejats també amb personatges de ficció. Però aquests personatges són genuïnament espanyols i normalment dones. Això fa que les seves obres desprenguin un toc d'originalitat i de bon humor.
Però no només pinta. També és escultor. Treballa amb fang i plastilina. Aquestes escultures són de petit format i ens poden recordar als ninots de les falles de València. Però sempre utilitzant el toc d'humor que el caracteritza i personatges quotidians. En alguns casos hi podem veure la influència del consumisme per l'aparició de marques comercials. Granados ha fet vàries exposicions de les seves obres a nivell individual i col·lectiu, ha participat en diverses fires i també ha treballat per diferents programes de televisió. Ell separa les seves obres en tres grans grups: Tiempo transparente, Tiempo para todo i Tiempo animal.
La veritat és que Granados s'ha dedicat més a la pintura que a l'escultura. Va començar a treballar amb fang i ha acabat fent-ho amb plastilina, cosa en la que actualment s'hi dedica bastant.
Javier Granados és només un exemple de la gran qualitat que hi ha en els artistes espanyols influenciats pel Pop Art: Eduardo Arroyo, Alfredo Alcaín, Equipo Crónica o Antonio de Felipe (el favorit de Granados).

L'obsessió de Warhol per la Sopa Campbell

2006-02-19T08:40:00.000Z

Una de les creacions més rellevants d'Andy Warhol és la reproducció de la coneguda Sopa Campbell. De fet, l'exposició "32 latas de sopa" de l'any 1962 a Nova York, el líder del Pop Art va consagrar-se com a màxim exponent del corrent artístic.

Moltes han sigut les persones que s'han preguntat perquè aquesta obsessió de l'artista per la llauna que va reproduir més de 100 vegades.

Nombrosos adeptes afirmen que Warhol va voler explicar a partir de l'etiqueta vermella i blanca, fabricada en sèrie, la febre del consumisme característic dels anys 60.

Per una altra banda, però, un documental, emès pel Canal 4 de la televisió britànica commemorant el cinquè aniversari de la mort de l'artista, demostra que aquesta obsessió té un caràcter afectiu per a Warhol.

Familiars i amics expliquen que la mare d'Andy, Julia Warhola, va fer de la Sopa Campbell un plat indispensable del menú diari d'aquesta família pobre emigrada cap a Estats Units.

El documental també destacà la influència que Julia Warhola va exercir en l'art del seu fill, estimulant el seu talent desde ben petit sovint suministrament de còmics i llibres per pintar.

Patri Pereira

Javier Granados i el color del temps

2006-02-15T22:51:00.000Z

Segons el pintor de Ciudad Real hi ha un temps per tot. Temps transparent que no pesa ni fa mal i llisca suaument sobre els objectes, el temps manso i etern dels objectes tenyit només per la llum variable del dia i un altre temps més animal que ens arrossega i gira com un caleidoscopi adoptant totes les formes i colors possibles.
A continuació ens mostra el color del temps:
"Temps groc per riure; temps blanc per flotar en els somnis; vermell per patir i per estimar; verd per tancar els ulls i deixar-se abraçar confiat; blau per respirar fons i submergir-se; temps negre que ja no és temps. Colors purs. Moments purs. La vida".
Tota una filosofia i una manera de veure la vida des del punt de vista d'un artista del Pop Art.

Ferran Medina